201701.10
1

ÉS POSSIBLE TORNAR A SER EMPRENEDOR


02/01/2017- Diarimés.com

          Si bé és cert que va ser l’any 2015 quan es publicava la Llei que es va conèixer com de <<segona oportunitat>>, el cert és que fins fa uns mesos no s’ha començat a publicitar mediàticament una opció jurídica que ha de permetre que aquells que en el seu moment van ser <<emprenedors>>, però no van tenir la sort del seu costat, puguin tornar a liderar opcions empresarials que permetin la creació de llocs de treball, superant un <<purgatori>> al que estaven condemnats de per vida, fruit d’una tasca equivocada que no permetia la rectificació.

El model que aquesta norma vol agilitzar, no és un fet nou en l’àmbit de dret comparat, doncs la seva vigència és normal en països europeus i els propis Estats Units, on s’entén com un mèrit la capacitat de liderar d’alguns a l’hora de posar en marxa projectes de negoci que permetin la creació de riquesa, via nous llocs de treball, pagament d’impostos, moviments dineraris, etc. Massa vegades ens queixem que la gent el que vol és <<ser funcionari>>, obviant la necessitat imperiosa de què perquè puguin tenir empleats públics, és vital tenir ingressos fiscals d’empreses que funcionin i que busquin la seva viabilitat, en funció d’uns personatges capaços <<de jugar-se-la>> en la seva vida diària, a l’hora de buscar rendibilitats, a tots els nivells, personals però també per la seva empresa, i els que formen part d’ella, com treballadors. Segurament el fàcil és criticar als empresaris, oblidant que la gran majoria, prop del 85%, són petites empreses i autònoms, amb problemes similars als que tenim tots, però amb el ferm compromís de tirar endavant propostes noves per la societat. Tornant a la nova legislació, que vol en primer lloc buscar acords amb creditors de manera amistosa, i cas que sigui impossible, buscar una resolució judicial que sota el concepte <<exoneració del passiu insatisfet>> els doni la possibilitat de <<tornar a néixer>> pels mercats a tots els nivells, a l’hora de poder reiniciar una possible feina de la qual es van veure <<aparcats sine die>>.

Segurament el tema té mancances, i el que el legislador desitjava ha hagut de superar molts entrebancs de diferents tipus, però en tot cas, és una eina que pot reconduir moltes situacions personals de gent vàlida, que la <<conjuntura econòmica>> va expulsar de la realitat empresarial i que amb aquesta opció de futur s’obre una porta nova per reconduir el model social, cada cop amb més mancances d’ingressos cap a les arques públiques.

Ja sé que el tema comporta discussions de tot ordre, i que el concepte <<general de la llei>> aquí es posa com a referència obligada, però no podem oblidar la necessitat social de la pervivència de l’empresa en el model de mercar que ens hem donat i que té el consens majoritari d’una ciutadania que, en tot cas, té en l’existència d’aquestes petites opcions empresarials, que ara es volen recuperar, la mateixa capacitat de ser.

Esperem que el desenvolupament i l’aplicació normativa ens marquin un camí per aquells que desitgen tornar a l’emprenedoria com una referència de la seva vida, malgrat que anteriors <<aventures>> se’ls emportessin per davant amb el seu patrimoni i sobretot, amb la seva il.lusió. El repte està servit, ara toca fer el que sigui necessari perquè la seva implementació tingui l’èxit que comparativament és evident en altres economies, fins i tot més avançades que la nostra. La feina de tots els implicats, Notaris, Jutges, Registradors, Advocats, Cambres de Comerç, Mediadors i Administradors Concursals, esperem que suposin poder avançar en un punt vital per consolidar una economia, avui en moments complicats i difícils.

Advocat

LLuís Badia- Advocat